Casa del consell, casa de la vila, ajuntament.

Esta situat al principal carrer de la ciutat, comença al portal per on entraven i sortien els senyors del Castell, d’aquí el seu nom, Carrer Castell, i s’acaba a la Plaça Major, actualment al número 20, la façana principal esta flan-quejada per dos carrers el carrer Sant Pau i el de la Regata, que porta a la plaça Sant Joan.

Edifici d'estructura renaixentista construïda a finals del segle XV, principis del s. XVI. D’autor desconegut (per mi). Antiga casa pairal d’un dels mercaders de més pes de l’època, Pere Puigdepons .(1) Construïda com a residència de luxe, amb el celler destinat al comerç i emmagatzematge.

Conjuga les exigències d'una casa de mercaders amb la noblesa del gòtic i el plateresc.

Aprofitant el desnivell que hi ha des del carrer Castell hi havia l’entrada  del magatzem. Un espai pensat per cobrir totes les necessitats d’un mercader, tenia quadres, cellers, magatzems, cups de pedra per a líquids, fins hi tot dos pous d’aigua potable, l’un d’ells accessible des de la primera planta.

Pel que fa als trets del Renaixement, tenim balcons, finestres, arcuacions de les plantes superiors, etc...

Destaca la galeria sota el ràfec de la teulada.

La portada de la façana de grans dovelles, i l’escut dels Puigdepons(2), són els caràcters gòtics que es poden veure a l’exterior, també hi ha un altre escut posterior, l’escut de la Ciutat. Se suposa que de 1677.

La porta principal dona accés des del carrer Castell a una entrada noble de característiques gòtiques.

Tot l’edifici ha estat remodelat i adaptat als actuals usos administratius com a casa de la vila.

Actualment consta de celler i tres plantes.

És l’Ajuntament de Solsona des del dia 8 d’agost de 1670, En seu interior s’alberga diferents equipaments municipals com l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, (baixos) els Serveis Tècnics, els Serveis Socials, la alcaldia i el Ple Municipal (1er. Pis), sala d’exposicions i de conferències, (2on pis) i la comissaria de la Policia Local, (al soterrani).

L’escala que dona accés a les oficines municipals i una finestreta gòtica que hi ha prop de les escales d’accés al 1er. Pis, són originalment de cal Boix, C/ Llobera 1 de Solsona, derruïda en l’època franquista e integrades al edifici l’any 1971 durant la restauració del celler i planta baixa, amb el fi d’encabir el Museu Etnogràfic del Solsonès(3) que les havia recuperades, juntament amb un capitell amb motius florals.

Des del dia 3 d’Abril de 1938 (caiguda de Lleida sota les tropes franquistes) fins al Gener de 1939 (caiguda de Solsona) Solsona va esdevenir capital republicana de les terres de Lleida, va passar de 4.000 habitants a uns 25.000;

-el seminari fou reestructurat com a maternitat i hospital quirúrgic,

-els escolapis com a banc de sang,

-cal jalmal com a menjador social, i

-l’ajuntament com a presó per a reclusos preventius, “preventori social”.

(3) El dia 27 de Març de 1969 un grup de ciutadans inquiets culturalment parlant, “amics de la ciutat” creen conjuntament amb l’ajuntament el “Museu d’Arts i Oficis i Folklore” Museu que recollia les costums, tradicions, formes de viure, tècniques e institucions, tenint cura de descriure-ho amb precisió, sense sotmetre-ho a l’anàlisi ni aventurar-se a interpretacions. El 8 de Juliol de 1971 es restaura i es passa a dir “Museu Etnogràfic del Solsonès”.

(2) La nissaga dels Puigdepons (procedent dels Torrents sobre el Cardener) és simbolitzada per un escut situat a la façana original, damunt el portal on hi ha un tossal de sis pedres, que fa referència al cognom de la família Puig, unes rates en posició similar a lleons rampants, fan referència a Ratavilla, lloc de naixement i senyoriu dels Torrents, del llatí rata vetula, rata vella, i dues branques d'olivera, per Olius.

En Pere  es va vendre la casa a un mercader amic seu, Joan Colomés que era ferrer, i que es casà amb Joana Puigdepons, Aquests van tenir un fill, Peremartir Colomés que segueix amb la saga de mercaders, casat amb Joana Corc, havia tingut dues filles: Francesca (de Cortic va ser padrina, junt amb el canonge Creixans, del famós pintor solsoní Francesc de Ribalta) i Elisabet. Peremartir i Joana vivien en la casa heretada dels seus pares, que era l’actual “Casa de la ciutat”.

En morir Peremartir  fa un testament a favor d’un hospital que ha de portar el seu nom, i usufructuaria la seva dona. L’any 1677 el mossèn Josep Puigredon (administrador) la ven al consell de la ciutat per aconseguir diners per fer l’hospital.

LA CASA DEL CONSELL

La casa del consell que estava a la plaça de l’Església, després de varies reformes com la de 1621, en la que s’amplia amb un arxiu de 15 x 12 pams, i la intenció d’ampliar la casa del consell aprofitant un patí del costat, l’any (1669), el Bisbe Lluís Pons s’hi oposa per que el vol per construir una capella a Sant Pere i per tant i veient que ja no hi cabien, els proposa que es traslladin a la plaça Major, a cal “Santpare”, casa de Rafael Oller, Baró de Canalda,  a lloguer de l’església, però s’havia de reformar per 1600 lliures, que pretenien que surtis del poble, es va convocar al poble a la capella de Sant Jaume (Sants Martirs), se li proposa un repartiment per pagar-lo, s’esvalota i decideix que no, vist això es busca un altre lloc, el 8 d’Agost de 1670 es decideix traslladar el consell al Carrer Castell núm. 20. L’any 1677, després de la mort de Dr. Puigredon la casa va a la crida i es proposa a la ciutat si vol comprar-la, cosa que fan. (segons el llibre d’actes, l’any 1677) .

- - - - - - - - -